Camino de las cigarreras

Non es meravelha s'eu chan

Bernat de Ventadorn public domain 

Bernat de Ventadorn (1125-1195) va ser un dels trobadors més coneguts. Es pensa ve va nàixer entre els servents del castell de Ventadorn, d'on pren el seu nom. A diferència de la majoria dels trobadors i trombairises, era d'orige humil, però va definir el seu art de manera tan poc humil com en la primera cobla del seu més famós poema (traducció meua): 

No és meravella si jo cante

millor que un altre trobador,

jo tinc el cor més prop a l’amor

i més dòcils les seues lleis.

Cor i corp, saber i seny,

força i poder, tot hi pose.

L’amor tira de mi tant

que a res més atén.

Ací teniu el bordó l'original:

Non es meravelha s'eu chan

melhs de nul autre chantador,

que plus me tra.l cors vas amor

el melhs sui faihz a so coman.

Cor e cors e saber e sen

e fors' e poder i ai mes.

Si.m tira vas amor lo fres

que vas autra part no.m aten.

I ací la versió completa cantada:

Ball de Valencians

En aquest vídeo, David Miret, qui fou cap de colla dels Castellers de Vilafranca  explica, entre altres coses, l'origen del Ball de Valencians, sobrenom dels castells a Catalunya. 

El nom de Ball de Valencians es deu al fet que, en un principi, les torres humanes eren la culminació d'un ball que es feia a les festes majors al món rural, com a celebració per la collita. Amb el temps, les torres anirien guanyant més importància i el ball va desaparéixer, però va quedar la música de les gralles com a testimoni d'allò que va començar sent un ball.

D'entre es castells que es coneixen, és la Muixeranga d'Algemesí el més antic probablement. La Muixeranga està intrínsecament associada a la música que l'acompanya i que s'ha convertit en l'himne del País Valencià.

Parlem de la Muixeranga i els castells perquè, encara que es diu que l'origen d'asquests és religiós, hi ha teories que apunten a un origen més antic, associat als joglars, les joglaresses, la qual cosa no és difícil d'endevinar veient els vestits dels participants.

Muixeranga d'Algemesí

En terres occitanes

Eixemple de la llengua d'oc trobat a la pàgina Patrimonine de Coneissenca de la Civilisation Occitana, publicat a França.

Es refereix a la descripció d'una acció poètica en occità (en vermell a l'original) i també en francés (en negre).

Lo 20/01 a 11h  Entrada liura e gratuita CIRDOC : 1 bis Bd Du-Guesclin, 34500 BESIÈRS  Lo 20 de genièr a 11h, lo departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III vos convida al CIRDOC per una representacion de "Avèm decidit d'aver rason" per Marie Coumes e Laurent Cavalié. Un espectacle poetic amb per dralha : los poètas de la descolonizacion. Presentacion completa : http://fabrica.occitanica.eu/labasa/14533 Le 20 janvier à 11h, le département d'occitan de l'Université Paul-Valéry Montpellier III vous convie au CIRDOC pour une représentation d'"Avèm decidit d'aver rason" par Marie Coumes et Laurent Cavalié. Un spectacle poétique avec pour fil conducteur, les poètes de la décolonisation. Présentation complète :  http://fabrica.occitanica.eu/fr/labasa/14533

 Enllaç 

El romanç de Flamenca

Flamenca és un romanç del segle XIII, escrit en llengua d’oc a l’Occitània, pot ser per Bernardet, encara que també podria ser un narrador de ficció. Res se sap a ciència certa de l’autor, encara que les circumstàncies del text donen certes pistes. Probablement l’autor no era un joglar, sinó un clergue, pot ser al servei de la família Roquefeuil, de la cort d’Alga, pertanyent al Monestir Benedictin de Nant, a Aveyron.

El romanç de Flamenca és el primer document on es menciona el terme “trobairitz”.

De trobairises i joglaresses

Les trobairises (forma plural de "trobairitz") Van ser trobadores dels segles XII i XIII. La paraula va ser usada per primera vegada al romanç de Flamenca i vé del provençal “trobar”, que té el mateix significat literal que es manté en català a més de la accepció tècnica “compondre”.

Les trobairises componien, escrivien versos i cantaven davant de les corts occitanes. Elles van ser les primeres dones compositores de la música occidental secular, perquè totes les compositores abans composaven música sacra. Les trobairisis provenien de la cort, i eren de casa noble, al contrari de les joglaresses, que pertanyien al poble. I es per aixó que, com és habitual, els seus noms no van arribar als nostres dies.

Les trobairises més important van ser Comptessa de Dia, Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Poença i Gormonda de Mompeslier.

Curiosament, a l’actualitat hi ha un grup anomenat Joglaresa, compost principalment per dones. Ací podeu vore un recopilatori.

Senyal

Senyal de tràfic al País Càtar indicant que és obligatori llançar-se 

fletxes mútuament de les rodes dels cotxes a les rodes de les bicicletes.