dissabte, 21 de gener del 2017

Non es meravelha s'eu chan


Bernat de Ventadorn public domain 

Bernat de Ventadorn (1125-1195) va ser un dels trobadors més coneguts. Es pensa ve va nàixer entre els servents del castell de Ventadorn, d'on pren el seu nom. A diferència de la majoria dels trobadors i trombairises, era d'orige humil, però va definir el seu art de manera tan poc humil com en la primera cobla del seu més famós poema (traducció meua): 

No és meravella si jo cante
millor que un altre trobador,
jo tinc el cor més prop a l’amor
i més dòcils les seues lleis.
Cor i corp, saber i seny,
força i poder, tot hi pose.
L’amor tira de mi tant
que a res més atén.

Ací teniu el bordó l'original:

Non es meravelha s'eu chan
melhs de nul autre chantador,
que plus me tra.l cors vas amor
el melhs sui faihz a so coman.
Cor e cors e saber e sen
e fors' e poder i ai mes.
Si.m tira vas amor lo fres
que vas autra part no.m aten.

I ací la versió completa cantada:





Ball de Valencians

En aquest vídeo, David Miret, qui fou cap de colla dels Castellers de Vilafranca  explica, entre altres coses, l'origen del Ball de Valencians, sobrenom dels castells a Catalunya. 

El nom de Ball de Valencians es deu al fet que, en un principi, les torres humanes eren la culminació d'un ball que es feia a les festes majors al món rural, com a celebració per la collita. Amb el temps, les torres anirien guanyant més importància i el ball va desaparéixer, però va quedar la música de les gralles com a testimoni d'allò que va començar sent un ball.


D'entre es castells que es coneixen, és la Muixeranga d'Algemesí el més antic probablement. La Muixeranga està intrínsecament associada a la música que l'acompanya i que s'ha convertit en l'himne del País Valencià.

Parlem de la Muixeranga i els castells perquè, encara que es diu que l'origen d'asquests és religiós, hi ha teories que apunten a un origen més antic, associat als joglars, les joglaresses, la qual cosa no és difícil d'endevinar veient els vestits dels participants.

Muixeranga d'Algemesí

divendres, 20 de gener del 2017

En terres occitanes

Eixemple de la llengua d'oc trobat a la pàgina Patrimonine de Coneissenca de la Civilisation Occitana, publicat a França.

Es refereix a la descripció d'una acció poètica en occità (en vermell a l'original) i també en francés (en negre).

Lo 20/01 a 11h 
Entrada liura e gratuita
CIRDOC : 1 bis Bd Du-Guesclin, 34500 BESIÈRS 

Lo 20 de genièr a 11h, lo departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III vos convida al CIRDOC per una representacion de "Avèm decidit d'aver rason" per Marie Coumes e Laurent Cavalié. Un espectacle poetic amb per dralha : los poètas de la descolonizacion.
Presentacion completa : http://fabrica.occitanica.eu/labasa/14533


Le 20 janvier à 11h, le département d'occitan de l'Université Paul-Valéry Montpellier III vous convie au CIRDOC pour une représentation d'"Avèm decidit d'aver rason" par Marie Coumes et Laurent Cavalié. Un spectacle poétique avec pour fil conducteur, les poètes de la décolonisation.
Présentation complète :  http://fabrica.occitanica.eu/fr/labasa/14533

 Enllaç 

El romanç de Flamenca

Flamenca és un romanç del segle XIII, escrit en llengua d’oc a l’Occitània, pot ser per Bernardet, encara que també podria ser un narrador de ficció. Res se sap a ciència certa de l’autor, encara que les circumstàncies del text donen certes pistes. Probablement l’autor no era un joglar, sinó un clergue, pot ser al servei de la família Roquefeuil, de la cort d’Alga, pertanyent al Monestir Benedictin de Nant, a Aveyron.

El romanç de Flamenca és el primer document on es menciona el terme “trobairitz”.


De trobairises i joglaresses

Les trobairises (forma plural de "trobairitz") Van ser trobadores dels segles XII i XIII. La paraula va ser usada per primera vegada al romanç de Flamenca i vé del provençal “trobar”, que té el mateix significat literal que es manté en català a més de la accepció tècnica “compondre”.

Les trobairises componien, escrivien versos i cantaven davant de les corts occitanes. Elles van ser les primeres dones compositores de la música occidental secular, perquè totes les compositores abans composaven música sacra. Les trobairisis provenien de la cort, i eren de casa noble, al contrari de les joglaresses, que pertanyien al poble. I es per aixó que, com és habitual, els seus noms no van arribar als nostres dies.

Les trobairises més important van ser Comptessa de Dia, Alamanda de Castelnau, Azalais de Porcairagues, Maria de Ventadorn, Tibors, Castelloza, Garsenda de Poença i Gormonda de Mompeslier.

Curiosament, a l’actualitat hi ha un grup anomenat Joglaresa, compost principalment per dones. Ací podeu vore un recopilatori.





Senyal

Senyal de tràfic al País Càtar indicant que és obligatori llançar-se 
fletxes mútuament de les rodes dels cotxes a les rodes de les bicicletes.




La fi del catarisme i de la poesia de les trobairises

L’acte que va posar fi a la creuada contra els albigesos va ser El Setge de Montségur, on més de 200 persones van ser cremades en oli hirvent. Al "Prat dels Cremats" hi ha una estela inscrita en occità que recorda aquesta massacre "Als catars, als martirs del pur amor crestian. 16 de març 1244".

Estela càtara al castell de Montségur
"Als catars, als martirs del pur amor crestian. 16 de març 1244".


Aquesta persecució va culminar el 1321, amb la crema de l’últim “bon home” de qui tenim constància, Guilhem Bélibaste.

Respecte a la connexió del catarisme amb els trobadors, són estudis que encara estàn en procés, però està demostrat que hi havia trobadors que es van adherir al catarisme, com Raimon Jordan i altres com Guillem de Berguedà i Huguet de Mataplana que remeten a aquesta secta religiosa en diversos poemes.

El que sí es segur es que les trobairises, els trobadors i els bon homes van conviure, i que la exterminació dels càtars, va coincidir també amb el silenciament de la veu de les dones en la poesia trobadoresca.

L'esglèsia i la seua obsessió amb els espérits lliures.


Poesia trobadoresca i catarisme a l'Occitània

Paral·lelament al desenvolupament de la poesia tobadoresca, els càtars, atrets per un cert aire de llibertat de culte i altres llibertats que es respirava en aquesta regió, van trobar a l'Occitània un lloc de refugi per a viure la seua confessió religiosa.

El catarisme fou una doctrina religiosa basada en el gnosticisme i el dualisme que renegava de la riquesa i l'ostentació de l'església de Roma. Es denominaven a si mateixos bons homes i bones dones, i tant uns com alteres podien ser clergues.

El catarisme va ser declarat heretgia i va començar la persecució per part de l’esglesia romana y el rei de frança, en la que es va denominar "la creuada albigesa"

Un dels moments claus del principi del fi va ser el setge de Carcasona (comanat per el senyor de la guerra Simo de Montfort) que va culminar amb l’expulsió dels càtars al 1209, diuen algunes cròniques que nus.

La següent batalla va ser al 1209 a Lastours i el proper castell de Cabaret al, on 140 càtars van ser cremats per rehusar renunciar a la seua fe.
Lastours, al Pais Càtar
Lola Miralles
Licencia de Creative Commons



dijous, 19 de gener del 2017

Balada per a un trobador

Així com la poesia trobadoresca va naixer a la regió de l'Occitània a la França actual per a després viatjar cap al sud, la cançó francesa va influir en la Nova Cançó catalana, amb la profunditat de les seues lletres i el sorgiment de la figura del cantautor. Pot ser aixó va inspirar Joan Manuel Serrat quan va compossar  "Balada per a un trobador", pot ser també que Serrat es considerara un trobador modern de trobes noves. Com també es considera a cantautors com Silvio Rodríguez o Pablo Milanés, representats de la Nova Troba Cubana.

El costum d'anomenar com a nous trobadors als poetes posteriors a l'edat mitjana ha sigut també comú al món anglosaxó, en la seua pròpia accepció com a "bards", on William Shakespeare era referit com "El bard d'Avon" i Rabindranath Tagore com "El bard d'Índia". 

Aquestes són mostres del prestigi què gaudiren els trobadors i que va perdurar en el temps, mostrant com la poesia i la música han anat de la mà des del principi de la llengua vernacla. Fet aquest que ha de fer nos reflexionar sobre la polèmica generada amb la concessió del Premi Nobel a Bob Dylan.

Ací la versió de Kiko Veneno, un altre trobador modern, de la cançó de Serrat.