Paral·lelament
al desenvolupament de la poesia tobadoresca, els càtars, atrets per un cert aire
de llibertat de culte i altres llibertats que es respirava
en aquesta regió, van trobar a l'Occitània un
lloc de refugi per a viure la seua confessió religiosa.
El catarisme fou una doctrina religiosa basada en el gnosticisme i el dualisme que renegava de la riquesa i l'ostentació de l'església de Roma. Es denominaven a si mateixos bons homes i bones dones, i tant uns com alteres podien ser clergues.
El catarisme fou una doctrina religiosa basada en el gnosticisme i el dualisme que renegava de la riquesa i l'ostentació de l'església de Roma. Es denominaven a si mateixos bons homes i bones dones, i tant uns com alteres podien ser clergues.
El
catarisme va ser declarat heretgia i va començar la persecució per part de
l’esglesia romana y el rei de frança, en la que es va denominar "la creuada
albigesa"
Un dels
moments claus del principi del fi va ser el setge de Carcasona (comanat per el
senyor de la guerra Simo de Montfort) que va culminar amb l’expulsió dels
càtars al 1209, diuen algunes cròniques que nus.
La següent
batalla va ser al 1209 a Lastours i el proper castell de Cabaret al, on 140
càtars van ser cremats per rehusar renunciar a la seua fe.
 |
Lastours, al Pais Càtar
Lola Miralles
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada